El gronxador de la Vall

Tenim el que ens mereixem al nostre poble (la Vall): setanta-tres bous a l'any (aprox.) i un sol gronxador (?columpio?) per a xiquets xicotets. Aquests són els contrasts que m'agraden tant de la Vall, som capaços de tirar a l'alcalde pel balcó si fa un bou menys dels que la gent li demana i no sabem garantir que els xiquets i xiquetes del poble puguen jugar en unes mínimes condicions. I tot això per no parlar del parc on està l'esmentat gronxador, amb sol de sorra, antihigiènic, que replega tota la brutícia i que costaria de adequar-lo una mínima part del que val alquilar o comprar una carpa per a fer la presentació d'alguna de les festes del poble.

Oxigen privatitzat.

23-9-04
Amb l'ajuda d'un comentari de l'antropòleg Marvin Harris al seu llibre Nuestra Espècie (editat per Alianza en la col·lecció de butxaca) crec que li he trobat sentit als abusos de contaminació atmosfèrica que patim tots per culpa dels interessos dels poderosos. La finalitat dels atemptats que vivim contra la salut pública seria la privatització final de l'aire respirable. Imaginem el gran negoci que es podria fer fent pagar una taxa per la possibilitat de respirar oxigen amb una mínima qualitat, o inclús més, vendre litres d'oxigen segon les necessitats respiratòries de cadascú. Primer es va privatitzar la propietat de la terra, després la propietat de l'aigua i finalment es privatitzarà l'aire. Els gestors seran aquells que l'han contaminat.