Molta policia, poca associació... juvenil

En general, les persones humanes tenim tendència a posar en evidència o destacar allò del que estem més orgullosos, o que considerem que es més prioritari en la nostra vida social.
Les persones institucionals actuen de forma pareguda, és el que podem comentar del nostre benestimat ajuntament, una institució feliçment dirigida per gent amb una ment oberta i creativa i a saber lo pooogressista.
Tant pooogressista, que s'ha adonat de la lamentable situació de la política juvenil local, i de l'endarriment crònic que patia la casa de la joventut, unes instal·lacions que tot i estar molt ben situades i visibles en el centre del poble, fa temps que no destil·len sinó ruïna i falta de creativitat.
Així de cara al futur plantegen que faran a saber de coses... hotel d'associacions, consells de joventut, bus de la marxa tunnejat, festa i xerinol·la, caviar i xampany, condons de colors gratis... i potser un animador juvenil competent.
Què bonic serà el futur pel jovent local... però el present és el present.
Això sí per al present el consistori pooogre ha decidit canviar els moradors de la casa juvenil: ara trobarem la policia local.
Potser si les prioritats del municipi estan per la repressió i la recta via de la porra, deuria haver conciliat les dues polítiques. Formar uns quants joves fidels amb porra i metralleta i treure'ls a mantenir la pau i l'ordre municipal, a lluir i fer respectar els colors de la nova i blavosa bandera entorrellada, simbol de una nova Vall gloriosa i esplendent per a les noves generacions de vallers.
No seria no obstant cap novetat, coses així ja se li van acudir a un tal Hitler fa més de 70 anys.

Errors amb intenció?

Les ficades de pota de les grans corporacions (entre les que es troben les institucions públiques) sols poden tindre dues causes: la primera, molt greu, que és la ignorància, el no saber fer, amb la qual cosa demostrarien el pèssim nivell d'aquells que ens governen i dels que els hem triat; i la segona, més greu encara, que són la recerca de beneficis ocults i inconfessables. Si volem veure una errada en la gestió pública sols tenim que desplaçar-nos des de la Vall a València a qualsevol hora que es suposa existeix un mínim de trànsit. Les cues que es fan quan passem el terme d'Almenara solen ser d'aquelles que trenquen els nervis al més assossegat dels conductors. La pregunta és ¿com s'han pogut gastar una quantitat tan important de diners en una obra recentment acabada i que el resultat ens done un perjudici major que abans de feta l'obra? Això es diu en llenguatge del poble que eix més car l'espart que l'escurada. O traduint la pregunta a un altre llenguatge ¿a qui beneficia que el resultat d'una obra milionària siga catastròfic? Sols se m'ocorren dues respostes: o bé als concessionaris de l'Autopista A-7 que estant al costat sembla ser la solució natural d'aquelles persones que volen aplegar puntuals a les seves cites en la capitals, o bé a les grans empreses d'obres públiques que aplaudits pels contribuents que els paguem ja saben de la necessitat forçada de fer una nova obra que solucione els problemes d'una altra recentment acabada.