Cultura a la Vall

Si vols ser algú en el món cultural de la Vall has de ser mantenidor. Aquesta realitat la trobem setmana sí i setmana també en els actes que es fan al nostre poble. Però la setmana passada vàrem poder comparar un acte de presentació d'una falla en el qual actuava un mantenidor ?de nivell? en la presentació d'un llibre de poesia d'un ?desconegut? a la Vall. Anem per parts. El divendres al Casal Jaume I es presentà el llibre de poemes d'Antonio Cabrera Con el Aire, publicat per Visor (on ja havia tret el seu llibre anterior En la estación perpétua, el qual havia guanyat el prestigiós premi Loewe de poesia). El acte el va presentar Antoni Defez, professor de filosofia de la Universitat de Girona i company de departament del filòsof Josep Maria Terricabras. Bo paraules i no més perquè a l'acte varen assistir set persones (i crec que em quede llarg). Tres dies després, el diumenge, fent una crida a l'abstenció, es feia l'acte de presentació d'una falla (el nom és el de menys) on actuava com a mantenidor Javier Paulo, persona de la qual es desconeixen els seus mèrits culturals o les seves habilitats retòriques (per no entrar en altres àmbits de la seva vida pública i intel·lectual). A l'acte en concret acudiren un número suficient de persones per a omplir el Teatre Municipal (antic Cine Espanya), les quals, ja ho sé, no anaven a sentir les paraules del mantenidor però les escoltaren igualment. En fi, la conclusió que jo trac és que a la gent d'aquest poble els interessa ben poc la cultura, doncs desconeixen totalment un escriptor que viu al poble i possiblement siga l'únic que alguna vegada aparega en antologies i llibres de literatura, i escolten tranquilament qualsevol discurs mentre estiga avalada per un acte festiu, encara que el que ho faça no s'haja llegit mai cap llibre. Total que ja ho sabeu, aquella persona que vullga ser algú culturalment al poble de la Vall, a fer-se amic dels pares d'una reina de festes o fallera major (altra solució consisteix en seramic dels sempre repetits protagonistes de la nostra ?cultureta? i que acaben entrevistant-te en un programa de la televisió local).

European Constitution by numbers...

Com que s'està animant el tema del debat del Tractat per a la Constitució Europea, se m'ha ocurrit de llançar un poc més de gasolina al braser, i fer una anàlisi absolutament quantitativa i relativament fiable sobre el text que anem a votar el diumenge.
La idea era fer sobre el text electrònic una sèrie de recerques per mots clau, tenint en compte els diferents actors que formem part d'Europa... i heus ací el resultat. No cal ni dir que ha estat fet sobre la versió en Català (modalitat Valenciana) disponible a la web en aquest enllaç.

Tesi: Quí té més pes en la Constitució Europea?... Qui més apareix!

• Consell europeu: 685
• Estats: 575
  
• Comissió Europea: 408
• Parlament Europeu: 263
• Drets: 147
• Banc Central Europeu: 126
• Persones/Ciutadà: 105
• Regions: 28
  
• Poble Europeu: 11
• pobles/pobles d'Europa: 5

Notes per a despistats:
El Consell Europeu està format pels diferents ministres nacionals dels diferents estats, són els que tenen un major poder de decisió en les polítiques de la Unió, pero decideixen les coses d'una manera molt peculiar, per exemple, fa unes poques setmanes la reunió del Consell sobre Agricultura i Pesca va estar a punt de prendre decisions sobre la patentabilitat del programes d'ordinador!!!. Per Estats entenem els Estats-Nació que integren la Unió Europea. La Comissió Europea és (o deuria de ser) l'òrgan executiu de la Unió, però està formada generalment per polítics retirats dels seus respectius càrrecs en els governs dels Estats, i a petició dels mateixos governs (per sort el Parlament ha d'aprovar la seua constitució). El Parlament Europeu és l'organ legislatiu, i l'únic que triem els ciutadans democraticament per circumscripcions nacionals cada 5 anys. El Banc Central Europeu, és una institució sense cap mena de control democràtic ni per part de la ciutadania ni per part dels governs o institucions i que decideix les polítiques monetàries de la Unió (un club de banquers). El compte de persones i ciutadans conté en 12 ocasions el terme "persona jurídica", que és un subterfugi per a tractar a les empreses com si foren persones, igualant-les en drets.

Dinarem paella...

Alguns votaran que sí:
Perquè ho diu ZP, perquè ho diu Rajoy, perquè té un colega eurodiputat que se l'ha llegida (si més no una part), perquè ho diu cruiff, perquè cal reforçar europa per la pau mundial, perquè té moltes accions en empreses d'armament, perquè és una persona positiva i no sap dir que no...
altres que no:
Perquè es una persona molt negativa i no sap dir que sí (per si de cas), perquè ho diu Carod, perquè ho diu llamazares, perquè no és prou cristiana, perquè no és prou social, perquè se sent poble marginat, perquè això i res és lo mateix, perquè se l'ha llegida (mentirós!) i hi ha un epígraf que no el satisfà...
altres en blanc, i fins i tot algú, pot ser per la ressaca producte de la diversificada oferta d'oci de la nostra localitat, es pregunte si eixa papereta que no posa ni sí ni no deu ser per indicar la seua opinió, i escriga: veros tos a tomà pol culo!
Això sí... amb l'excepció dels vallers més recents, que encara no estan tan integrats, dinarem tots paella.

Què farem el diumenge?

Què hem de fer? Votar sí a la constitució Per què, vos preguntareu? Simplement per anar a la contra de tots aquells elements casposos i reaccionaris que han dominat sempre la societat espanyola i que pretenen seguir dominant-la. La perspectiva d'una entitat que vaja més enllà de ser la ?reserva espiritual d'occidente? sembla que no els agrada als elements que sempre han marcat la moral i la convivència a l'estat espanyol. Aquestos rancis persistents mantenen que han de tindre les finestres tancades per a que la naftalina seguisca marcant el nostre ambient quotidià. La consigna de que tot allò que vingués des del nord sonava a conspiració judeo-massònica esquerrosa alguns la tenen molt pressent. Front a eixa voluntat de tancar fronteres hi ha que dir que per poc que siga tota unió transnacional amb els estats europeus de tota la vida no pot ser dolenta per a un país com el nostre que fa trenta anys vivia en una dictadura nacional-catòlica. Per altra part els sectors d'esquerra que creuen que hi ha que votar que no deurien de fer-se la valoració de la gestió d'un no massiu en mans dels sectors més casposos que es reivindicaran pares d'aquesta negativa a qualsevol relació amb la resta del continent. No hem de minusvalorar la força de la caspa que encara segueix manifestant la seva voluntat de que els alcaldes vagen a les processons. Si tinc que triar entre Giscard o Reig jo trie al francès. Si la caspa diu no, nosaltres si (i les demés consideracions son ganes de tocar els collons, que a vegades no va malament).

Concurs oposició a Petit-nihilista...

Com que darrerament està manifestant-se alguns éssers anònims a través dels comentaris dels articles del blog. I per si a algú l'interessa participar i aportar continguts, se m'ha ocurrit encetar un petit decàleg d'estil per a futurs candidats.
Com a prova tribal d'admissió heu d'enviar per correu electrònic un article i comentar-ne 2 més. Això us donarà dret a ser petit-nihilistes novicis i de regal un viatge per a dos persones en la línia 2 del bus local, amb totes les despeses pagades des del Mercat a Carbonaire.


Lo Decàleg del Petit-Nihilista Uixoní:

1. L'anonimat vos farà un poc més lliures... però no massa.
   
2. La felicitat busca-la en un altre lloc... ací venim a patalejar.
3. La lluita busca-la en un altre lloc... ací venim a mossegar fusta.
4. La serenitat busca-la en un altre lloc... ací venim a exaltar-nos.
5. Les palles mentals són tan bones com les corporales.. i sovint les superen.
   
6. El petit-nihilista renuncia a la violència física però no a la verbal.
   
7. La mordacitat és més punyent que la grolleria.
8. L'humor no està renyit amb la mala hòstia.
9. La cultura no està renyida amb la salut*.
   
10. El petit-nihilista es reserva el dret de fer decàlegs amb un nombre indeterminat d'ítems.
11. La realitat (especialment la local) és una caricatura de la ficció.
    
12. Fer cas d'un decàleg és tan estúpid com redactar-lo.

* El versicle nové entra en fatal contradicció en cas que sigues considerat un ésser inferior -bou, dona...- i sigues usat en rituals i festes populars -et posen boles a les banyes, monyos tibants, sabates creminals i te passegen en carrossa, ansierro, cercavila o pala mecànica pel poble.
La lectura obsessiva de la premsa local i provincial també pot provocar perversos efectes secundaris, recomanem doncs, si no l'abstinència, una mínima profilaxi i escrupulosa moderació.