En temps de campanya electoral tot és possible.
Afectuosos abraços, palmadetes, empatia total, sentiment de proximitat amb els nostres candidats, i fins i tot cartells gegantins que anuncien incerts projectes hospitalaris.
Però enguany tenim una novetat inèdita: el repartiment de caramels i regalets als xiquets a l'eixida de l'escola!
':o
Quan anavem a l'escola les nostres mares ens advertien sobre una sèrie de personatges intrigants i perillosos: «l'home dels caramels,» «l'home de la droga,» «l'home de la gabardina»... De tots aquests coneixíem les intencions i els véiem vindre.
Però quines seran les intencions del «PP dels caramels,» per on ens voldrà fotre?
20.5.11
Estadística electoral
Després d'haver vist uns quants fullets i tanques de propaganda electoral han assaltat la meua ment, que normalment està ocupada en altres menesters, amb una sèrie de dubtes imperiosos.
I no estem parlant de l'Informe GRECO sobre la manca de transparència en el finançament dels partits, no, sinó de coses que realment preocupen al ciutadà.
Una d'elles és la quantitat de maquillatge i hores de fotoixop que destiŀlen els couixes de propaganda electoral, però entre tots, entre tots, em quedaria amb la divina faixionrum presencia dels candidats de Compromís, o diguem-ne el Bloc i tal.
Esgarrapa la retina l'estètica «beat» (llegiu bit i no com a santedat), cares guapes perfectes i brillants, amb unes aparatoses jaques de cuiro boví poc primaverals:
M'hauria de fer mirar el tema de lligar Bob Dylan, K Dick i la propaganda electoral a aquestes hores del matí...
I no estem parlant de l'Informe GRECO sobre la manca de transparència en el finançament dels partits, no, sinó de coses que realment preocupen al ciutadà.
Una d'elles és la quantitat de maquillatge i hores de fotoixop que destiŀlen els couixes de propaganda electoral, però entre tots, entre tots, em quedaria amb la divina faixionrum presencia dels candidats de Compromís, o diguem-ne el Bloc i tal.
Esgarrapa la retina l'estètica «beat» (llegiu bit i no com a santedat), cares guapes perfectes i brillants, amb unes aparatoses jaques de cuiro boví poc primaverals:
- És que els seus candidats són tan durs que no pateixen calor?
- Han anat a fer-se les fotos a Noruega?
M'hauria de fer mirar el tema de lligar Bob Dylan, K Dick i la propaganda electoral a aquestes hores del matí...
13.6.08
Quan el riu ve viu...
Ara fa algun temps, més ben dit, anys vaig publicar una entradeta al bloc sobre l'Expo 2008, en aquella ocasió volia posar en evidència la hipocresia de determinades organitzacions suposadament «progressistes» en l'exercici del poder. Concretament en la utilització d'esdeveniments espectaculars per portar endavant agendes relacionades amb l'especulació i l'amiguisme.
Ara que s'està a punt d'inaugurar aquesta ínclita exposició, no podem sinó lamentar que, a la fi, l'aigua no haja estat tan protagonista com anunciaven els pornòstics meteorològics més radicals.
És interessant, no obstant, comparar amb la nostra realitat, aplicant el factor d'escala que convinga: som una població secundària, menor, amb menys riu que Saragossa!
Ara això sí, per a fomentar l'especulació i l'amiguisme no ens cal buscar tantes excuses, concert previ i a disfrutar del PGOU. Que en paraules de la mateixa alcaldessa: «ha buscado el máximo consenso con los propietarios...»
No ho posem en dubte. De fet el «consenso» s'ha fet sacrificant la resta de coses que hom esperaria d'una planificació urbanística, entre elles: un disseny més racional de l'entorn urbà, més zones verdes, habitatge protegit... i, sens dubte, en la línia que va encetar el seu predecessor (Aparici), destruint els barrancs que queden que travessen el nostre terme, impedint així i un ús social com a zones verdes i d'esbarjo.
És a dir, tots aquells aspectes de l'urbanisme que fan un entorn urbà saludable i suportable, i que beneficien no només als propietaris, sinó també a la resta de la població.
Només cal pegar un cop d'ull a el que s'està fent al barranc de Sant Josep, i el que ens espera va en la mateixa línia.
Això sí, pel que respecta als barrancs, no res que una bona tempesta no puga solucionar en els propers anys!
Ara que s'està a punt d'inaugurar aquesta ínclita exposició, no podem sinó lamentar que, a la fi, l'aigua no haja estat tan protagonista com anunciaven els pornòstics meteorològics més radicals.
És interessant, no obstant, comparar amb la nostra realitat, aplicant el factor d'escala que convinga: som una població secundària, menor, amb menys riu que Saragossa!
Ara això sí, per a fomentar l'especulació i l'amiguisme no ens cal buscar tantes excuses, concert previ i a disfrutar del PGOU. Que en paraules de la mateixa alcaldessa: «ha buscado el máximo consenso con los propietarios...»
No ho posem en dubte. De fet el «consenso» s'ha fet sacrificant la resta de coses que hom esperaria d'una planificació urbanística, entre elles: un disseny més racional de l'entorn urbà, més zones verdes, habitatge protegit... i, sens dubte, en la línia que va encetar el seu predecessor (Aparici), destruint els barrancs que queden que travessen el nostre terme, impedint així i un ús social com a zones verdes i d'esbarjo.
És a dir, tots aquells aspectes de l'urbanisme que fan un entorn urbà saludable i suportable, i que beneficien no només als propietaris, sinó també a la resta de la població.
Només cal pegar un cop d'ull a el que s'està fent al barranc de Sant Josep, i el que ens espera va en la mateixa línia.
Això sí, pel que respecta als barrancs, no res que una bona tempesta no puga solucionar en els propers anys!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
