Des de fa unes setmanes assitim a una nova forma de reivindicació popular apadrinada per l'insigne partit opositor del consistori. El Talèfono del siudadano!
On els indignats habitants del nostre poble poden despatxar-se a plaer amb els desmans dels dimonis que governen al nostre denostat consistori. L'insigne Aparici i les seues Hosts es posen al servici del poble... i per fi, per fi, decideixen escoltar-se'l.
Els han faltat uns poc de reflexos als populitos, sobretot després d'haver estat governant huit anys i no haver tingut no ja la mínima decència de posar un marxa un mínim servici d'atenció municipal al ciutadà, sinó la poca vergonya d'haver-se carregat alguns dels servicis que abans funcionaven.
El llegat popular ens va desmantellar l'atenció als consumidors, l'oficina de la dona, un servici d'atenció als joves digne, i la recepció en l'edifici de l'ajuntament.
És normal, ja que estaven molt ocupants venent el patrimoni municipal per 4 perres i endeutant fins al coll el consistori amb espectacles piromusicals que tant els agraden!
El consistori actual, si poden arribar a posar-se d'acord els regidors implicats, podria preocupar-se una miqueta de tindre millor informat al ciutadà i no seguir el model ocultista dels seus predecessors.
Nota: Bé, reconec que aquest apunt no és de molta actualitat, però algún dia l'havia de soltar, diguem-li "fons de Blog".
21.1.05
20.1.05
Semafor abduït... i altres contes municipals
El Nadal i la seva ressaca costanera .... no només ens ha portat rebaixes en la roba, calcer i articles propis de la cultura del consumisme compulsiu... sinó també extranys fenòmens paranormals que podem trobar en qualsevol cantó del nostre poble. En el cantó més inesperat.
A petició d'un lector anòmim, a partir d'ara Senyor X, l'equip d'investigació del petit Nihilista ha mamprés una recerca que l'ha dut a racons tan exòtics del nostre municipi com el cantó de l'avinguda Agricultor, amb Cor de Jesús. Al cantó de Jaume I amb Almenara, llocs aquests recondits per on només circula la pols i els incauts.
Un d'aquests incauts vianants, X, va sentir un milió de volts recòrrer la seua espina dorsal, quan en el moment de travessar el carrer, un buit s'apoderà de la seua ànima... alguna cosa faltava.... alguna cosa que l'indicava el camí havia desparugut... "-On collos està el puto semàfor!" exclamà X, ple de perplexitat.
L'equip PN va trobar fenòmens pareguts en els llocs inversemblants que hem esmentat, llums que no s'encenen, llums que s'apaguen, línies blanques que desapareixen baix l'influxe de bèsties de ferro fumejants... l'apocalipsi del sistema viari local...
Evidentment es tracta de fenòmens paranormals i inexplicables, propis de l'influxe de la lluna, els esperits i la mala consciència dels pecadors difunts que vaguen pels carrers i places del poble sense trobar un repós definitiu.
Mai, de cap de les maneres, se'ns ocurriria pensar que es tracta d'una deixadesa municipal, d'una manca d'operativitat dels servicis de manteniment del poble, d'un problema de personal o de gestió de les brigades municipals, ni de la incapacitat manifesta de l'equip de govern per posar-se d'acord en la correcta gestió de personal dels servicis municipals.
A petició d'un lector anòmim, a partir d'ara Senyor X, l'equip d'investigació del petit Nihilista ha mamprés una recerca que l'ha dut a racons tan exòtics del nostre municipi com el cantó de l'avinguda Agricultor, amb Cor de Jesús. Al cantó de Jaume I amb Almenara, llocs aquests recondits per on només circula la pols i els incauts.
Un d'aquests incauts vianants, X, va sentir un milió de volts recòrrer la seua espina dorsal, quan en el moment de travessar el carrer, un buit s'apoderà de la seua ànima... alguna cosa faltava.... alguna cosa que l'indicava el camí havia desparugut... "-On collos està el puto semàfor!" exclamà X, ple de perplexitat.
L'equip PN va trobar fenòmens pareguts en els llocs inversemblants que hem esmentat, llums que no s'encenen, llums que s'apaguen, línies blanques que desapareixen baix l'influxe de bèsties de ferro fumejants... l'apocalipsi del sistema viari local...
Evidentment es tracta de fenòmens paranormals i inexplicables, propis de l'influxe de la lluna, els esperits i la mala consciència dels pecadors difunts que vaguen pels carrers i places del poble sense trobar un repós definitiu.
Mai, de cap de les maneres, se'ns ocurriria pensar que es tracta d'una deixadesa municipal, d'una manca d'operativitat dels servicis de manteniment del poble, d'un problema de personal o de gestió de les brigades municipals, ni de la incapacitat manifesta de l'equip de govern per posar-se d'acord en la correcta gestió de personal dels servicis municipals.
5.1.05
Caixa Rural Hiperglucèmica
Descobrim la macabra conxorxa entre les caixes rurals locals i alts càrregs de la Seguretat Social per sanejar les arques nacionals!
Després d'una acurada investigació des del Petit-Nihilista hem arribat a unes terribles conclusions sobre la forma en que les autoritats públiques amb l'ajuda dels poders fàctics econòmics estant intentant retallar la despesa pública de les pensions i altres despeses que ocasionen els jubilats de llarga vida.
La prova definitiva ha vingut de l'anàlisi forense-nutricional de les bosses de Nadal que regalen aquestes caixes rurals. No hi pot haver cap mena de dubte al respecte. El contingut de les caixes és altament letal si tenim en compte l'estat de salut de les persones grans, que sovint són propenses a patir excès de sucre, colesterol i halitosi crònica. I per acabar de rematar-los: una dosi letal de vinatxo peleó, per si algun d'ells s'en lliurava!
Però tot no està perdut, quan pensavem que no hi havia cap esperança per al jubilat, que havia de triar entre la amarga abstinència Nadalenca o la pérfida glucosa bancària, apareix una figura mítica que enjs obre el camí, visca el tio Florentino! que a la seua botiga anuncia la possibilitat de "Un Nadal Dolç sense Sucre!", a vore si algun càrrec rural pren nota per a l'any que vé.
Després d'una acurada investigació des del Petit-Nihilista hem arribat a unes terribles conclusions sobre la forma en que les autoritats públiques amb l'ajuda dels poders fàctics econòmics estant intentant retallar la despesa pública de les pensions i altres despeses que ocasionen els jubilats de llarga vida.
La prova definitiva ha vingut de l'anàlisi forense-nutricional de les bosses de Nadal que regalen aquestes caixes rurals. No hi pot haver cap mena de dubte al respecte. El contingut de les caixes és altament letal si tenim en compte l'estat de salut de les persones grans, que sovint són propenses a patir excès de sucre, colesterol i halitosi crònica. I per acabar de rematar-los: una dosi letal de vinatxo peleó, per si algun d'ells s'en lliurava!
Però tot no està perdut, quan pensavem que no hi havia cap esperança per al jubilat, que havia de triar entre la amarga abstinència Nadalenca o la pérfida glucosa bancària, apareix una figura mítica que enjs obre el camí, visca el tio Florentino! que a la seua botiga anuncia la possibilitat de "Un Nadal Dolç sense Sucre!", a vore si algun càrrec rural pren nota per a l'any que vé.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
