«El PP dels caramels»

En temps de campanya electoral tot és possible.
Afectuosos abraços, palmadetes, empatia total, sentiment de proximitat amb els nostres candidats, i fins i tot cartells gegantins que anuncien incerts projectes hospitalaris.
Però enguany tenim una novetat inèdita: el repartiment de caramels i regalets als xiquets a l'eixida de l'escola!
':o
Quan anavem a l'escola les nostres mares ens advertien sobre una sèrie de personatges intrigants i perillosos: «l'home dels caramels,» «l'home de la droga,» «l'home de la gabardina»... De tots aquests coneixíem les intencions i els véiem vindre.
Però quines seran les intencions del «PP dels caramels,» per on ens voldrà fotre?

Estadística electoral

Després d'haver vist uns quants fullets i tanques de propaganda electoral han assaltat la meua ment, que normalment està ocupada en altres menesters, amb una sèrie de dubtes imperiosos.
I no estem parlant de l'Informe GRECO sobre la manca de transparència en el finançament dels partits, no, sinó de coses que realment preocupen al ciutadà.
Una d'elles és la quantitat de maquillatge i hores de fotoixop que destiŀlen els couixes de propaganda electoral, però entre tots, entre tots, em quedaria amb la divina faixionrum presencia dels candidats de Compromís, o diguem-ne el Bloc i tal.
Esgarrapa la retina l'estètica «beat» (llegiu bit i no com a santedat), cares guapes perfectes i brillants, amb unes aparatoses jaques de cuiro boví poc primaverals:

• És que els seus candidats són tan durs que no pateixen calor?
  
• Han anat a fer-se les fotos a Noruega?

Qüestions la resposta de la qual no la sap l'INE sinó el vent i que es perdran per sempre com a llàgrimes en la pluja...

M'hauria de fer mirar el tema de lligar Bob Dylan, K Dick i la propaganda electoral a aquestes hores del matí...