AVSA, la llegenda continua!

Fa unes setmanes comentavem alguna cosa de la companyia que s'encarrega en el nostre poble del transport de persones humanes, AVSA.
Ara no em puc resistir de comentar la gran nova inversió que ha mampres aquesta lloable empresa.
I vosaltres vos preguntareu, qué hauran decidit fer, ara per ara per tal de millorar les condicions de transport del ramat humà....

• Hauran pensat en incrementera el servici, i els horaris... NO! ha, ha ha... ingenus!
• Hauran pensat en educar els seus conductors per tal que aprenguen les normes de circulació, no agafen les rotondes derapant i no facen vomitar els usuaris... NO!
• Hauran comprant pegatines que indiquen clarament als conductors dels seus autobusos que no es pot fumar en el bus... NO!
• Hauran fet gasto en algun producte de neteja que traga la ronya dels seients dels autobusos perquè no ens quedem apegats quan pugem... NO!
• Hauran comprat pintura i s'hauran reciclat les neurones per posar al dia la denominació del nostre poble en tots els seus autobusos que encara conserva el nom pre-democràtic de Vall de Uxó... NO!

Ni de conya!
El que han fet es fer-se promotors de pisos.
Si senyor diversificant el negoci. Olé tus gónadas!
Especula que alguna cosa treuràs.
Amb el solar merdoset que els quedava després de la gran jugada a costa dels contribuents, que els va permetre vendre les antigues cotxeres a Mercamona, han fet una finca de pisos, i no s'han deixat ni una planta per pujar. Si la merda de norma urbanística que tenim els deixa pujar 6, 6 que han pujat.
Així sí que millora el trasport col·lectiu en la nostra població.

EXPOculacion 2008...

"Si patrocina procelanosa no pot ser res bo!"

L'Afigh at'attia dixit

Mentre van sonant els ecos a tort i dret de la recent victoria aplastant de la candidatura de la ciutat de Saragossa per a l'expo (nosequecollos si mundial, universal o intergalàctica) de l'any 2008. Mentre la premsa de tot color i pelatge, en la que tots els patrocinadors posen anuncis, lloa la cívica campanya i les incomensurables opcions de futur que això donarà a la mil·lenaria ciutat. Mentre el amics de la formigonera comencen a engreixar les màquines. Mentre el govern progre de Saragossa, ple de glòries esquerranes glamuroses, anava rotant per l'efecte secundari de les darreres copes de cava. Mentre tot això passa se m'ha acudit fer una ullada al que pensen algunes organitzacions socials i polítiques de Saragossa. I sempre et trobes alguna sorpresa.
Com per exemple que alguns activistes ecologistes han estat amenaçats amb multes millionàries per penjar una pancarta, ja que consideren que es vol construir l'EXPOculacion sobre un partge de gran valor ecològic de la riba de l'Ebre.
O que una organització superprogre en la que milita un conegut cantautor motxiler exhabruptament antifeixista, diputat nacional, per si encara no tenieu clar qui era... ha expulsat a la seua organització juvenil "Chobenalla" per haver-se posicionat obertament en contra d'aquest esdeveniment supermegaguai!
Què dur es ser progre quan toques tants diners!

Molta policia, poca associació... juvenil

En general, les persones humanes tenim tendència a posar en evidència o destacar allò del que estem més orgullosos, o que considerem que es més prioritari en la nostra vida social.
Les persones institucionals actuen de forma pareguda, és el que podem comentar del nostre benestimat ajuntament, una institució feliçment dirigida per gent amb una ment oberta i creativa i a saber lo pooogressista.
Tant pooogressista, que s'ha adonat de la lamentable situació de la política juvenil local, i de l'endarriment crònic que patia la casa de la joventut, unes instal·lacions que tot i estar molt ben situades i visibles en el centre del poble, fa temps que no destil·len sinó ruïna i falta de creativitat.
Així de cara al futur plantegen que faran a saber de coses... hotel d'associacions, consells de joventut, bus de la marxa tunnejat, festa i xerinol·la, caviar i xampany, condons de colors gratis... i potser un animador juvenil competent.
Què bonic serà el futur pel jovent local... però el present és el present.
Això sí per al present el consistori pooogre ha decidit canviar els moradors de la casa juvenil: ara trobarem la policia local.
Potser si les prioritats del municipi estan per la repressió i la recta via de la porra, deuria haver conciliat les dues polítiques. Formar uns quants joves fidels amb porra i metralleta i treure'ls a mantenir la pau i l'ordre municipal, a lluir i fer respectar els colors de la nova i blavosa bandera entorrellada, simbol de una nova Vall gloriosa i esplendent per a les noves generacions de vallers.
No seria no obstant cap novetat, coses així ja se li van acudir a un tal Hitler fa més de 70 anys.

<< INAGUREITOR >>

Agulletes i rampes deu de tenir el nostre mega-txatxi honorable president Paquito Camps.
I tot per la passió i empenta que li ha pegat a la inauguració de centres educatius aquesta setmana, vinga tallar cinta, banderetes, cap ací, cap allà!
Qui va dir que la dreta no estava per l'ensenyament públic? Algun descregut segur.
També ha tingut molt de ressó al llarg del començament de curs la progressiva desaparició dels lamentables barracons que poblaven innumerables escoles, fruit d'obres interminables, o més habitualment de la massificació que ha produït la deixadesa de l'educació en les darreres legislatures autonòmiques.
El que no ha reflectit tant la premsa, és que bona part dels barracons no han desaparegut sinó que, per un extrany principi de conservació, s'han traslladat als Instituts de Secundària, junt amb els alumnes d'ESO que han passat de ser transferits d'uns centres als altres.
Tot en un procés de degradació i massificació adobat per la mala costum de generar macro-centres que no presagien res de bo per al futur de l'educació dels valencians de l'endemà.

Judici contra G.W.Bush per crims de guerra

En primer lloc demane perdó per la meua falta de coherència en la denominació del sujecte jutjat, que, d'acord amb el post anterior, devia de ser President fraudulent integrista invasor petrolier de la nació més mafiosa del món G.W. Bush.
Avui mateix se celebra un judici popular a Nova York per tal de jutjar els seus pressumptes crims de guerra comesos en Irak.
Com que segurament aquesta noticia no la voreu en cap mijtà de llarg abast, vos done l'enllaç a IAR Noticias: http://iarnoticias.com/noticias/0014_crimenes_en_irak_24ag04.html
A partir d'ara també inclourem en la barra lateral l'enllaç amb aquesta publicació independent.
El Tribunal popular també té una web pròpia (en anglès): www.peoplejudgebush.org

Radicals integristes... hi ha més d'un?

Durant les darreres setmanes estem sent colpejats per l'assot informatiu sobre un tal "clergue integrista radical xií iraquià Moqtada al-Sadr", aquesta denominació emesa principalment per mitjans radiofònics o televisius, sorprén per la seua llargària que la fa molt poc periodística.
Emesa com un mantra repetitiu, sempre vé acompanyada per una retaïla de brutalitats, que curiosament no han estat comeses pel tal radical integrista... ni pels seus seguidors, sinó en contra d'ells. Sembla com si els propis mitjans de comunicació vulgueren justificar qualsevol acció armada o militar que es mamprenga sobre semblants elements.. que evidentement amb eixe nom, no podem menys que mereixer ser bombardejats, massacrats, torturats, trossejats. Tant se val si es tracta d'una manifestació de persones no armades, com si defensen posicions que consideren ocupades per un invasor... d'acord amb aquesta definició hem de considerar-los el dimoni, l'enemic públic mundial number one.
Aquesta mena de denominacions són molt aclaridores, no cal plantejar-se res més, et defineixen el perfil del subjecte del qual es parla, eviten que hages de pensar més o indagar sobre la qüestió.
Generalitzem-les doncs.
A partir d'ara els proposaria que no deixen d'utilitzarles en totes les cròniques que realitzen. Jo ja m'he triat alguns exemples:

• El president dels EUA George W. Bush, apartir d'ara serà: "President fraudulent integrista petrolier invasor de la nació més mafiosa del món G.W. Bush".
• L'expresident de la generalitat Saplana: "Ex-president radical mesetari integrista formigoner Edu Saplana"
• El ministre de la guerra Bono: "Ministro radical dislèxic integrista folcloric de la guerra Pepito Bono"
• El rector de l'esglèsia de l'angel: "Jove clergue radical integriste ermitori opusià més papiste-qu'el-papa d'allà d'alt"
• El president d'un conegut equip de futbol centraliste: "Radical promotor formigoner integrista golfero Pérez"

No pose més per no avorrir-vos, que no per falta de ganes....

Si se vos acuden més exemples i voleu que els publiquem ens els podeu fer arribar a la nostra adreça de C/e: petitnihilistaARROVAyahoo.com

(Nota: canvieu ARROVA pel corresponent símbol, per evitar spam)

El vaixell fantasma

Durant aquesta setmana tan marcada pel fervor reial, una notícia s'ha fet eco entre engalanament de carrers i policíes patrullant clavegueres de Madrid, un vaixell de l'empresa Baleària ha estat feliçment retrobat a l'estret de Malaca, i sortosament tots els seus ocupants estan sans i estalvis després d'haver patit un cicló.
Fins ací, tot molt feliç, com correspon a aquestes dates emotives.
Tanmateix el dubte m'ha assaltat: què collons fa un vaixell d'aquesta companyia Valenciano-balear a l'oceà Índic?
Com a bon valler i bodí de mena que soc, no he pogut evitar gratar un poc a l'Internet i descobrir que el vaixell feia el camí des de les drassanes que l'empresa sueca Marin Teknik té a Singapur fins a la seua destinació final: la línia Ceuta-Algecires.
Si grates més descobreixes que aquest país es un pol d'atracció de capital mundial que en anglés s'anomena EPZ (Export Processing Zones), que traduït vindria a ser com Zones de Producció per a l'Exportació, que tant han proliferat al sudest asiàtic. En definitiva una més d'aquestes zones en les que es fabriquen gran part dels productes de consum, que abans es fabricaven en les fàbriques occidentals que no paren de tancar-se en els darres anys. Un dels ja coneguts efectes perversos de la globalització.
Aquests EPZ, d'acord amb els informes de la ILO (Organització Internacional del Treball), solen utilitzar mà d'obra barata, amb condicions laborals no massa saludables, jornades infinites, i sense capacitat de sindicació.
Pot ser no ens hem de sobtar que una empresa espanyola encarregue un vaixell a una empresa sueca per fabricar-lo a Singapur.
Pot ser els personatges de "Los Lunes al Sol" no s'hauran de sorprendre de saber que uns joves asiàtics malpagats han construït un vaixell que portarà a molts joves africans a un futur incert.

Ègloga Municipal

Aquest no és més que un post d'agraïment per la incommensurable tasca feta pels diversos consistoris del nostre municipi, ans i després de l'adveniment de la democràcia, per tal de protegir-nos, a nosaltres, indefensos habitants, de la malèfica influència de les plantes, de l'aire excessivament pur, i en definitiva del paisatge natural en els nostres carrers.
Gràcies per haver consentit, amb l'inestimable i desinteressat consell dels promotors immobiliaris locals, una volumetria indeturable, majestuosa i fàl·lica que acosta les nostres llars en temples departamentats cap al paradís celestial.
Gràcies per haver superat la inèrcia retrògrada dels particulars, insolidaris, mesquins, escòria humana, que pretengueren viure sempre en cases ben assolellades, d'una o dos plantes i amb patis i corrals obscenament plens de vida.
Gràcies per optar per un urbanisme llustrosament asfàltic, ben quadràtic, com una fulla de càlcul del llibre de comptes de la comptabilitat B de l'empresa d'un familiar d'un diputat provincial.
No puc sinó animar-vos a continuar aquesta croada imperiosa que allibere definitivament la nostra població de tota maldat natural.
Encara queda molta feina per fer, no defalliu!
Encara queden carrers on s'albira la indecent imatge d'un cel ple d'ocells o algun clavill de muntanya.
Encara hi ha voreres per les que es pot perdre el temps indecentment passejant i molestant al trànsit rodat, quant els malfeiners vianants pretenen creuar.
Pero el pitjor de tot és que encara hi ha gent obtusa, impertinent, desfaenada, que no entén que la terra aprofitada es la terra construïda, especulada, industrial; que els rius útils són els que van entubats; i que l'aire bo és el que donen els filtres de l'últim model d'aparell japonés d'aire condicionat.
D'aquesta colla de malifessers vos haureu de guardar.
Gent que vos farà perdre el temps organitzant tonteries com El Dia de la Terra.

Cinema-Literatura. Joseph Conrad

L'etern debat de les adaptacions de la literatura al cinema té un substanciós exemple en la pel·lícula “The Duelist” del director Ridley Scott i la petita novel·la que la inspira “The Duel” escrita per Joseph Conrad. En aquesta adaptació no podem entrar en el massa conegut debat de la pèrdua de qualitat de l'adaptació cinematogràfica respecte l'original literari. Ací, podem observar dues perspectives respecte al mateix fet. Amb l'excusa d'un duel que es perllonga durant les guerres napoleòniques i més posteriorment, Conrad ens descriu dos personatges que dotats d'unes característiques especials fan necessari la substancialització d'un esdeveniment sense importància per tal de manifestar unes característiques que els facen únics. El principal tret d'aquesta novel·la és la seva capacitat per endinsar-se dins d'una psicologia aparentment malalta però que una vegada coneguda tots compartiríem. Per la seva banda, Ridley Scott ens mostra la dimensió èpica d'un fet, més enllà de qualsevol consideració de la intimitat dels seus protagonistes, doncs la perspectiva que adopta és l'exterioritat d'una trama que passa entre dos personatges als quals els fets desborden. Aquesta apreciació es pot constatar en la fotografia del film que tracta cadascuna de les escenes com si foren un quadre d'imatges perdudes en la història. En tot cas, la lectura de l'obra literària i la visió de la pel·lícula no deixen de ser recomanables. Si teniu ocasió, no deixeu de veure aquesta adaptació que fa Ridley Scott en l'any 77 de la novel·la de Joseph Conrad.

Canvi polític (i 3): la mediocritat dels pólítics.

Una tercera cosa que seria necessari eliminar de la política seria la mediocritat d'aquells que amagats sota les sigles d'un partit mostren la seva incompetència en cadascuna de les actuacions que fan. Mentre la política semble un terreny apartat de la legítima competència que es dona en altres esferes de la societat i es regisca per normes que sols tenen sentin des de la lògica interna i tancada dels partits, no podrem reivindicar una vertadera dignificació de la política.

Canvi polític (2): les mitges veritats.

Deia Nietzsche que les mentides no són perilloses, que allò que és realment nociu són les mitges veritats. El govern de la dreta espanyola ha sigut un govern que ha sabut usar a la seva conveniència aquestes mitges veritats. La cerimònia de la confusió que moltes vegades s'ha utilitzat per no acceptar les responsabilitats públiques s'ha fet sempre mesurant fins a quin punt es podia donar una imatge que malgrat ser acceptable no responia a la realitat. Aquesta dreta pre-moderna que ens ha regit ha usat una concepció de la manipulació informativa post-moderna. En temps antics era fàcil reconèixer quin era el discurs oficial i quin el vertader. Avui hem de estar molt atents per poder desmuntar cadascun dels missatges ambigus i malintencionats que com ombres d'una caverna mediàtica ens han fet creure que explicaven la realitat (la seva realitat). Esperem que el nou govern no es deixe emborratxar per la força de manipulació de la mitja veritat.

Canvi polític (1): la mala educació.

La nova etapa que comença a Espanya em fa reflexionar sobre aquelles coses que considere convenients que foren aplicades en la societat per part dels polítics i els partits que representen. La primera em la va suggerir Salvador Cardús on al seu llibre Ben Educats dedica una part d'un capítol a analitzar la mala educació en política, en concret la desenvolupada pel govern central i el partit que el sostenia, baix el títol de “Per què les dretes d'ara s'han tornat tan mal educades”. Allí anomena les formes que se'ns han imposat com a “populisme amoral” i la relaciona amb la dreta de Berlusconi i la seva manipulació mediàtica. Cardús denuncia la hipocresia de les dretes espanyoles que imposen una “bona educació” en el seu àmbit privat i deixen per a l'àmbit públic la pitjor de les pitjors maneres possibles de utilitzar la comunicació. El trencar aquesta duplicitat de educacions ha de ser una de les prioritats del nou govern, comportant-se en l'àmbit públic amb maneres que ajuden a generar una bona educació.

És possible pensar avui?

Desconec la resposta a una pregunta incerta. Sols he vist algunes llums a la fi del camí. Però sé que mai les assoliré. Sols em queda el consol dels companys de viatge. Si és que han existit.

Llegiu a Bellver.

Demanem que llegiu a Bellver!
Rebem la notícia de Carles Bellver (la nostra web germana) de la negativa de tota editorial coneguda (fins ara) a publicar els seus contes. Ens envia com a referència la política globalitzada de les editorials de publicar únicament allò que pot suposar un mínim de rendibilitat assegurada (tal com es reflexa en un article del darrer número de Le Monde Diplomatique). No ens suposa cap novetat aquesta negativa. Què no faran els mitjans de suposada comunicació per no demostrar la seva superioritat comunicativa i formativa de l'opinió. Carles, dissortadament, suposa una fita més en un camí d'ocultació de tot allò que pot suposar un nou aire (diguérem un “aire fresc” com aquell inoblidable conte de Carles) en aquells missatges que poden aplegar a tos pels mitjans convencionals. Per part nostra, que ens mirat en l'espill que representa el treball de Carles, sols ens queda animar-lo a continuar en la seva tasca com a escriptor. Des del nostre blog sempre demanarem a tots aquells que vulguen llegir una aportació original i nova al camp de la creació literària (i també del pensament, per què negar-ho) que vagen a la seva pàgina i consulte la important i destacada creació d'un escriptor rellevant com és Carles Bellver. Sort amic!.