Durant aquesta setmana tan marcada pel fervor reial, una notícia s'ha fet eco entre engalanament de carrers i policíes patrullant clavegueres de Madrid, un vaixell de l'empresa Baleària ha estat feliçment retrobat a l'estret de Malaca, i sortosament tots els seus ocupants estan sans i estalvis després d'haver patit un cicló.
Fins ací, tot molt feliç, com correspon a aquestes dates emotives.
Tanmateix el dubte m'ha assaltat: què collons fa un vaixell d'aquesta companyia Valenciano-balear a l'oceà Índic?
Com a bon valler i bodí de mena que soc, no he pogut evitar gratar un poc a l'Internet i descobrir que el vaixell feia el camí des de les drassanes que l'empresa sueca Marin Teknik té a Singapur fins a la seua destinació final: la línia Ceuta-Algecires.
Si grates més descobreixes que aquest país es un pol d'atracció de capital mundial que en anglés s'anomena EPZ (Export Processing Zones), que traduït vindria a ser com Zones de Producció per a l'Exportació, que tant han proliferat al sudest asiàtic. En definitiva una més d'aquestes zones en les que es fabriquen gran part dels productes de consum, que abans es fabricaven en les fàbriques occidentals que no paren de tancar-se en els darres anys. Un dels ja coneguts efectes perversos de la globalització.
Aquests EPZ, d'acord amb els informes de la ILO (Organització Internacional del Treball), solen utilitzar mà d'obra barata, amb condicions laborals no massa saludables, jornades infinites, i sense capacitat de sindicació.
Pot ser no ens hem de sobtar que una empresa espanyola encarregue un vaixell a una empresa sueca per fabricar-lo a Singapur.
Pot ser els personatges de "Los Lunes al Sol" no s'hauran de sorprendre de saber que uns joves asiàtics malpagats han construït un vaixell que portarà a molts joves africans a un futur incert.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada