Corre el rumor... i corre molt depressa, que l'heroic adalid de la tradició i les bones costums cristianes: el bisbe de Castelló, ha perdut una quantitat respectable de dinerons jugant a la pietosa i behaurada borsa de valors.
No sabem si els valors en que havia invertit el bisbat eren molt cristians o estaven beneïts, cosa que podria explicar en part la seua inevitable devaluació en consonància amb la perduda de la fe de l'allunyat populatxo. Però el que sí sabem és que la descapitalització del bisbat ha provoca una disminució del sou percebut pel sofrit clergat de la província, i no només això, sino que a més la recomanació oficial de completar aquest sou a partir dels diners que els fidels aporten per al sosteniment de les parròquies.
Ara que estem en temps de comunions, i per molt nihilista que siga u mateix a voltes es veu en la situació de visitar els temples per comunions i altres actes de combregar, no he pogut deixar de pensar en les persones que al final de la missa ens passen el basquet de l'almoina. Què pensaran del tema? No se m'ha ocurrit però de preguntar res, perquè per molt descregut que puga arribar a ser, no m'ha agradat mai esmentar la corda a cal penjat.
Dificilment molts dels devots de la esglèsia comprenen el significat del concepte borsa, inversió, especulació, ni el món de les finances. Ni les implicacions en negocis bruts, venda d'armes, delictes contra el medi ambient, i altres aspectes poc pietosos de les empreses que hi cotitzen.
És normal doncs que el nostre benestimat bisbe no haja perdut el temps demanant disculpes de res. Ben al contrari, ha decidit escampar la merda, canviar de tema i entretindre els seus adeptes amb nous reptes contra la societat i la llibertat individual.
Perquè a xorevita, a diferència de l'iniciador de la seua fe, li encanta llançar la primera pedra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Deu sap, que de segur aniras a l'infern, per incendiari i
perturvador de la nostra rectitud moral i cristiana. De segur que els diners de la nostra estimada esglesia estan en mans del sonyor tot poderos i, on tu, esser incredul i de mísera ànima no podras mai possar els tentacles vermells i replublicans per a poder satisfer la teua pobra existencia. Si pogueres l'agafaries tot, pero et fots, i nomes et queda un teclat verinos per a porgar-te els furóncols enquistats de tanta enveja, i on no hi cap un tros de cor, un poc d'amor.
Publica un comentari a l'entrada