Aquests dies tant estiuencs i sostobats estava tirat al sofà gaudint de les meues merescudes vacances, però un neguit m'impedia arribar al relax que el meu cos em demanava...
El tema del golf.
Pot ser tenen raó les pancartes ronyoses que alguns veïns de la població de Moncofa lluien als seus balcons: Golf sí, abusos no. El golf deu ser ser com la bomba atómica, es pot fer un bon ús si serveix per a matar als dolents i salvar als bons.
Precisament pensava en els potencials usuaris. Els mamons d'ací i d'arreu que ja varem comentar en altre apunt. La pasta que cal gastar-se per jugar a golf de forma exclusiva: quota del Club, sis o set pals de golf de carboni a 300? la unitat, un pringat que te porte la bossa també anomenat cadi (ignore el cost i si també ho llepa després), a banda d'un curs exclusiu, cocktails benèfics i molts quilos de flato. A sobre del que et costará el apartament o l'estada d'hotel.
Jo ja estic patint pels pobres "vull-i-no-puc" burgesets locals, fent comptes sobre el tema... però si el tennis era molt més barat!
Però quan tota esperança s'esvaïa, els magatzems teutònics ens donen la solució: a l'Aldi anuncien un set complet de golfo VinP per menys de 300?, amb rodetes per arrossegar la bossa, és que els alemanys estan en tot, també tenen més aigua tot siga dit.
Així que gaudirem d'un Golf de 2a classe
perpetrat per mamons de 2a classe
gràcies a la clarividència d'uns polítics de 2a classe
Aixó sí, podrem fer una gran ostentació dels nostres Especuladors de primera.
4.7.05
3.7.05
Adéu melons... hola mamons! (Golfos 1a part)
La inspiració del turime de qualitat ha espentat als genis i figures de la clarividència empresarial provincial a la meteòrica carrera de la construcció de camps de Golf i urbanitzacions annexes.
El fet crucial de la despesa energètica i de recursos com l'aigua que això requereix no ha semblat un impediment, ni tan sols un mínim plantejament de base per a semblant croada formigonera. Tampoc ho ha sigut el fet de la massiva destrucció de la costa ni dels hàbitats de marjal que regulen la capacitat i els aquífers de la costa. Qui vinga darrere que arree!
No volia però en aquest apunt del blog centrar-me en aquests aspectes minsos, secundaris, externalitzables i irrellevants, en consonància amb la tònica habitual de les classes polítiques i empresarials de la nostra província.
No, és mooooolt més interessant la part social del tema.
Podríem centrar la qüestió en el projecte de Moncofa. La tria és clara, és tracta del projecte més bondadós, inspirat per un ajuntament "POGRE", "amigo de los niños, del pueblo y de la nuestra lengua".
D'entrada l'alcalde progre cerca les aliances en un entorn molt afí a la nostra cultura i tarannà com és la corporació empresarial mesetària dirigida per un "superhome" president d'un conegut equip de futbol de la capital del regne.
El turísme que se pretén fomentar estarà basat en el anomenat "Turisme de qualitat". Que és una forma fina de dir, "que vinga gent de molta pasta, i que no repare en gastos". La teoria que inspira aquesta doctrina turística està basada en l'efecte golf. Que consisteix en que el golf és a la penya de pasta lo que la merda pa' les mosques!
El projecte projecta urbanitzar de forma massiva tota la línia de costa i part de l'interior amb la realització de torres de gran altura i la construcció de 2 camps de golf. El projecte però inclou una franja de seguretat al voltant del poble de Moncofa que mantindrà les essències llaures i el tarannà local, així com una ampliació del polígon industrial de Moncofa amb els criteris ambientals habituals: "Qui vinga darrere que arree" No sabem si estaran molt contents els ricatxons envoltats de llauros i polígons industrials.
No sabem si tenint en compte la ampla i llarga oferta de "greens" que hi haurà al llarg de la costa mediterrània quedaran ricatxons per a repartir, o potser ens caldrà tirar mà dels nous rics locals, mesetaris o reconvertits, de les màfies de més enllà... en qualsevol cas...
Hi haurà molta diferència?
Així que ens pujaran de preu els melons i ens vorem envoltats de mamons...
Com si no en tinguerem prou!
El fet crucial de la despesa energètica i de recursos com l'aigua que això requereix no ha semblat un impediment, ni tan sols un mínim plantejament de base per a semblant croada formigonera. Tampoc ho ha sigut el fet de la massiva destrucció de la costa ni dels hàbitats de marjal que regulen la capacitat i els aquífers de la costa. Qui vinga darrere que arree!
No volia però en aquest apunt del blog centrar-me en aquests aspectes minsos, secundaris, externalitzables i irrellevants, en consonància amb la tònica habitual de les classes polítiques i empresarials de la nostra província.
No, és mooooolt més interessant la part social del tema.
Podríem centrar la qüestió en el projecte de Moncofa. La tria és clara, és tracta del projecte més bondadós, inspirat per un ajuntament "POGRE", "amigo de los niños, del pueblo y de la nuestra lengua".
D'entrada l'alcalde progre cerca les aliances en un entorn molt afí a la nostra cultura i tarannà com és la corporació empresarial mesetària dirigida per un "superhome" president d'un conegut equip de futbol de la capital del regne.
El turísme que se pretén fomentar estarà basat en el anomenat "Turisme de qualitat". Que és una forma fina de dir, "que vinga gent de molta pasta, i que no repare en gastos". La teoria que inspira aquesta doctrina turística està basada en l'efecte golf. Que consisteix en que el golf és a la penya de pasta lo que la merda pa' les mosques!
El projecte projecta urbanitzar de forma massiva tota la línia de costa i part de l'interior amb la realització de torres de gran altura i la construcció de 2 camps de golf. El projecte però inclou una franja de seguretat al voltant del poble de Moncofa que mantindrà les essències llaures i el tarannà local, així com una ampliació del polígon industrial de Moncofa amb els criteris ambientals habituals: "Qui vinga darrere que arree" No sabem si estaran molt contents els ricatxons envoltats de llauros i polígons industrials.
No sabem si tenint en compte la ampla i llarga oferta de "greens" que hi haurà al llarg de la costa mediterrània quedaran ricatxons per a repartir, o potser ens caldrà tirar mà dels nous rics locals, mesetaris o reconvertits, de les màfies de més enllà... en qualsevol cas...
Hi haurà molta diferència?
Així que ens pujaran de preu els melons i ens vorem envoltats de mamons...
Com si no en tinguerem prou!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
