Adéu melons... hola mamons! (Golfos 1a part)

La inspiració del turime de qualitat ha espentat als genis i figures de la clarividència empresarial provincial a la meteòrica carrera de la construcció de camps de Golf i urbanitzacions annexes.
El fet crucial de la despesa energètica i de recursos com l'aigua que això requereix no ha semblat un impediment, ni tan sols un mínim plantejament de base per a semblant croada formigonera. Tampoc ho ha sigut el fet de la massiva destrucció de la costa ni dels hàbitats de marjal que regulen la capacitat i els aquífers de la costa. Qui vinga darrere que arree!
No volia però en aquest apunt del blog centrar-me en aquests aspectes minsos, secundaris, externalitzables i irrellevants, en consonància amb la tònica habitual de les classes polítiques i empresarials de la nostra província.
No, és mooooolt més interessant la part social del tema.
Podríem centrar la qüestió en el projecte de Moncofa. La tria és clara, és tracta del projecte més bondadós, inspirat per un ajuntament "POGRE", "amigo de los niños, del pueblo y de la nuestra lengua".
D'entrada l'alcalde progre cerca les aliances en un entorn molt afí a la nostra cultura i tarannà com és la corporació empresarial mesetària dirigida per un "superhome" president d'un conegut equip de futbol de la capital del regne.
El turísme que se pretén fomentar estarà basat en el anomenat "Turisme de qualitat". Que és una forma fina de dir, "que vinga gent de molta pasta, i que no repare en gastos". La teoria que inspira aquesta doctrina turística està basada en l'efecte golf. Que consisteix en que el golf és a la penya de pasta lo que la merda pa' les mosques!
El projecte projecta urbanitzar de forma massiva tota la línia de costa i part de l'interior amb la realització de torres de gran altura i la construcció de 2 camps de golf. El projecte però inclou una franja de seguretat al voltant del poble de Moncofa que mantindrà les essències llaures i el tarannà local, així com una ampliació del polígon industrial de Moncofa amb els criteris ambientals habituals: "Qui vinga darrere que arree" No sabem si estaran molt contents els ricatxons envoltats de llauros i polígons industrials.
No sabem si tenint en compte la ampla i llarga oferta de "greens" que hi haurà al llarg de la costa mediterrània quedaran ricatxons per a repartir, o potser ens caldrà tirar mà dels nous rics locals, mesetaris o reconvertits, de les màfies de més enllà... en qualsevol cas...
Hi haurà molta diferència?
Així que ens pujaran de preu els melons i ens vorem envoltats de mamons...
Com si no en tinguerem prou!