Avui mateix s'ha sabut el cas d'un exregidor de la vall, persona molt ocupada, a qui una perversa municipal ha posat una multa per haver aparcat malament quan es disposava a realitzar algunes gestions personals en una entitat bancària de la població.
El pobre exregidor, ha intentar dissuadir a la funcionaria en qüestió del terrible error que acabava de cometre. La funcionaria no ha trobat l'apreciació de l'exregidor molt adequada, i no ha sigut tan amable com l'exregidor haguera esperat d'una persona del sexe feble.
Preocupat pel futur i la carrera de la municipal, el nostre benestimat exregidor ha procedit a contactar amb persones de més alta gradació i seny en el cos municipal.
No sabem si hauran tingut en compte les assenyades indicacions que els ha fet l'exregidor, però després de consultar altres fonts afins a la corporació municipal, hem sabut que no es tracta d'un cas aïllat, i que sol ser habitual que els regidors facen, de tant en tant, aquesta mena d'apreciacions quan els funcionaris cometen greuges semblants.
En el fons tot això no ens sembla malament, els regidors són gent molt íntegra i competent, que s'esforça dia a dia pel bé del nostre municipi. És normal que aquests pecadets venials no els hi siguen tinguts en compte.
Ara bé, per evitar que la mala gent, que hi ha molta, els acuse de corruptes rutinaris, caldria fer alguns canvis en les normes municipals. Una bona iniciativa seria treure una ordenança que els exhonere de pagar aquestes injustes multes de trànsit. A més, per evitar les enveges malsanes, hauria de tenir en compte també tots aquells bons ciutadans competents en les seues respectives feines, i que no serien mereixedors tampoc de pagar les penes que els imposen els perversos municipals:
Alguns exemples dels mèrits que atorgarien impunitat viària podrien ser els següents:
- Soc molt bon lampiste i de les meues instal·lacions no se'n ix l'aigua...
- Pose molt bé els taulellets, no me'n queda cap tort, i faig bé les juntes...
- Soc un metge que atenc durant més de 2 minuts els meus pacients... pel "seguro" i tot!
- Soc un profe de l'ESO amb un 50% d'aprovats...
entre altres.
Amb aquests curricula hauria de ser suficient per a les multes d'aparcament.
Per conduir borratxo, atropellar iaies o xiquets... s'hauria d'estudiar.
27.7.05
Palos para todos!... de golf (Golfos 2a part)
Aquests dies tant estiuencs i sostobats estava tirat al sofà gaudint de les meues merescudes vacances, però un neguit m'impedia arribar al relax que el meu cos em demanava...
El tema del golf.
Pot ser tenen raó les pancartes ronyoses que alguns veïns de la població de Moncofa lluien als seus balcons: Golf sí, abusos no. El golf deu ser ser com la bomba atómica, es pot fer un bon ús si serveix per a matar als dolents i salvar als bons.
Precisament pensava en els potencials usuaris. Els mamons d'ací i d'arreu que ja varem comentar en altre apunt. La pasta que cal gastar-se per jugar a golf de forma exclusiva: quota del Club, sis o set pals de golf de carboni a 300? la unitat, un pringat que te porte la bossa també anomenat cadi (ignore el cost i si també ho llepa després), a banda d'un curs exclusiu, cocktails benèfics i molts quilos de flato. A sobre del que et costará el apartament o l'estada d'hotel.
Jo ja estic patint pels pobres "vull-i-no-puc" burgesets locals, fent comptes sobre el tema... però si el tennis era molt més barat!
Però quan tota esperança s'esvaïa, els magatzems teutònics ens donen la solució: a l'Aldi anuncien un set complet de golfo VinP per menys de 300?, amb rodetes per arrossegar la bossa, és que els alemanys estan en tot, també tenen més aigua tot siga dit.
Així que gaudirem d'un Golf de 2a classe
perpetrat per mamons de 2a classe
gràcies a la clarividència d'uns polítics de 2a classe
Aixó sí, podrem fer una gran ostentació dels nostres Especuladors de primera.
El tema del golf.
Pot ser tenen raó les pancartes ronyoses que alguns veïns de la població de Moncofa lluien als seus balcons: Golf sí, abusos no. El golf deu ser ser com la bomba atómica, es pot fer un bon ús si serveix per a matar als dolents i salvar als bons.
Precisament pensava en els potencials usuaris. Els mamons d'ací i d'arreu que ja varem comentar en altre apunt. La pasta que cal gastar-se per jugar a golf de forma exclusiva: quota del Club, sis o set pals de golf de carboni a 300? la unitat, un pringat que te porte la bossa també anomenat cadi (ignore el cost i si també ho llepa després), a banda d'un curs exclusiu, cocktails benèfics i molts quilos de flato. A sobre del que et costará el apartament o l'estada d'hotel.
Jo ja estic patint pels pobres "vull-i-no-puc" burgesets locals, fent comptes sobre el tema... però si el tennis era molt més barat!
Però quan tota esperança s'esvaïa, els magatzems teutònics ens donen la solució: a l'Aldi anuncien un set complet de golfo VinP per menys de 300?, amb rodetes per arrossegar la bossa, és que els alemanys estan en tot, també tenen més aigua tot siga dit.
Així que gaudirem d'un Golf de 2a classe
perpetrat per mamons de 2a classe
gràcies a la clarividència d'uns polítics de 2a classe
Aixó sí, podrem fer una gran ostentació dels nostres Especuladors de primera.
4.7.05
3.7.05
Adéu melons... hola mamons! (Golfos 1a part)
La inspiració del turime de qualitat ha espentat als genis i figures de la clarividència empresarial provincial a la meteòrica carrera de la construcció de camps de Golf i urbanitzacions annexes.
El fet crucial de la despesa energètica i de recursos com l'aigua que això requereix no ha semblat un impediment, ni tan sols un mínim plantejament de base per a semblant croada formigonera. Tampoc ho ha sigut el fet de la massiva destrucció de la costa ni dels hàbitats de marjal que regulen la capacitat i els aquífers de la costa. Qui vinga darrere que arree!
No volia però en aquest apunt del blog centrar-me en aquests aspectes minsos, secundaris, externalitzables i irrellevants, en consonància amb la tònica habitual de les classes polítiques i empresarials de la nostra província.
No, és mooooolt més interessant la part social del tema.
Podríem centrar la qüestió en el projecte de Moncofa. La tria és clara, és tracta del projecte més bondadós, inspirat per un ajuntament "POGRE", "amigo de los niños, del pueblo y de la nuestra lengua".
D'entrada l'alcalde progre cerca les aliances en un entorn molt afí a la nostra cultura i tarannà com és la corporació empresarial mesetària dirigida per un "superhome" president d'un conegut equip de futbol de la capital del regne.
El turísme que se pretén fomentar estarà basat en el anomenat "Turisme de qualitat". Que és una forma fina de dir, "que vinga gent de molta pasta, i que no repare en gastos". La teoria que inspira aquesta doctrina turística està basada en l'efecte golf. Que consisteix en que el golf és a la penya de pasta lo que la merda pa' les mosques!
El projecte projecta urbanitzar de forma massiva tota la línia de costa i part de l'interior amb la realització de torres de gran altura i la construcció de 2 camps de golf. El projecte però inclou una franja de seguretat al voltant del poble de Moncofa que mantindrà les essències llaures i el tarannà local, així com una ampliació del polígon industrial de Moncofa amb els criteris ambientals habituals: "Qui vinga darrere que arree" No sabem si estaran molt contents els ricatxons envoltats de llauros i polígons industrials.
No sabem si tenint en compte la ampla i llarga oferta de "greens" que hi haurà al llarg de la costa mediterrània quedaran ricatxons per a repartir, o potser ens caldrà tirar mà dels nous rics locals, mesetaris o reconvertits, de les màfies de més enllà... en qualsevol cas...
Hi haurà molta diferència?
Així que ens pujaran de preu els melons i ens vorem envoltats de mamons...
Com si no en tinguerem prou!
El fet crucial de la despesa energètica i de recursos com l'aigua que això requereix no ha semblat un impediment, ni tan sols un mínim plantejament de base per a semblant croada formigonera. Tampoc ho ha sigut el fet de la massiva destrucció de la costa ni dels hàbitats de marjal que regulen la capacitat i els aquífers de la costa. Qui vinga darrere que arree!
No volia però en aquest apunt del blog centrar-me en aquests aspectes minsos, secundaris, externalitzables i irrellevants, en consonància amb la tònica habitual de les classes polítiques i empresarials de la nostra província.
No, és mooooolt més interessant la part social del tema.
Podríem centrar la qüestió en el projecte de Moncofa. La tria és clara, és tracta del projecte més bondadós, inspirat per un ajuntament "POGRE", "amigo de los niños, del pueblo y de la nuestra lengua".
D'entrada l'alcalde progre cerca les aliances en un entorn molt afí a la nostra cultura i tarannà com és la corporació empresarial mesetària dirigida per un "superhome" president d'un conegut equip de futbol de la capital del regne.
El turísme que se pretén fomentar estarà basat en el anomenat "Turisme de qualitat". Que és una forma fina de dir, "que vinga gent de molta pasta, i que no repare en gastos". La teoria que inspira aquesta doctrina turística està basada en l'efecte golf. Que consisteix en que el golf és a la penya de pasta lo que la merda pa' les mosques!
El projecte projecta urbanitzar de forma massiva tota la línia de costa i part de l'interior amb la realització de torres de gran altura i la construcció de 2 camps de golf. El projecte però inclou una franja de seguretat al voltant del poble de Moncofa que mantindrà les essències llaures i el tarannà local, així com una ampliació del polígon industrial de Moncofa amb els criteris ambientals habituals: "Qui vinga darrere que arree" No sabem si estaran molt contents els ricatxons envoltats de llauros i polígons industrials.
No sabem si tenint en compte la ampla i llarga oferta de "greens" que hi haurà al llarg de la costa mediterrània quedaran ricatxons per a repartir, o potser ens caldrà tirar mà dels nous rics locals, mesetaris o reconvertits, de les màfies de més enllà... en qualsevol cas...
Hi haurà molta diferència?
Així que ens pujaran de preu els melons i ens vorem envoltats de mamons...
Com si no en tinguerem prou!
3.6.05
Grua nostra que puges al cel...
Oració de benhaurança de la santa germandat de rajola i formigó:
Grua nostra que puges al cel
sant i pietós sia el teu ganxo,
vinga a nosaltres el camp de golf
i tota l'aigua que puguem malgastar,
amb el solars traficant,
en "pàrkings" temàtics
les nostres vergonyes amagant.
El PAI nostre de cada dia fes-lo aprovar,
de les subcontractes farem comissions.
Perdona els nostres deutes
així com nosaltres apretem els nostres deutors.
Permet al teu servent anunciar VPOs,
que en negre ja farem el compte redó.
Deixa entrar al teu regne a polítics i banquers,
que amb els seu ajut preciós
del nostres mercedes farem ostentació.
I lliura'ns sempre d'habitatges i lloguers socials
no sia cas que les nostres víctimes
no estiguen tant desesperades i ja no ens facen costat.
Grua nostra que puges al cel
sant i pietós sia el teu ganxo,
vinga a nosaltres el camp de golf
i tota l'aigua que puguem malgastar,
amb el solars traficant,
en "pàrkings" temàtics
les nostres vergonyes amagant.
El PAI nostre de cada dia fes-lo aprovar,
de les subcontractes farem comissions.
Perdona els nostres deutes
així com nosaltres apretem els nostres deutors.
Permet al teu servent anunciar VPOs,
que en negre ja farem el compte redó.
Deixa entrar al teu regne a polítics i banquers,
que amb els seu ajut preciós
del nostres mercedes farem ostentació.
I lliura'ns sempre d'habitatges i lloguers socials
no sia cas que les nostres víctimes
no estiguen tant desesperades i ja no ens facen costat.
4.5.05
Xorevita Broker!
Corre el rumor... i corre molt depressa, que l'heroic adalid de la tradició i les bones costums cristianes: el bisbe de Castelló, ha perdut una quantitat respectable de dinerons jugant a la pietosa i behaurada borsa de valors.
No sabem si els valors en que havia invertit el bisbat eren molt cristians o estaven beneïts, cosa que podria explicar en part la seua inevitable devaluació en consonància amb la perduda de la fe de l'allunyat populatxo. Però el que sí sabem és que la descapitalització del bisbat ha provoca una disminució del sou percebut pel sofrit clergat de la província, i no només això, sino que a més la recomanació oficial de completar aquest sou a partir dels diners que els fidels aporten per al sosteniment de les parròquies.
Ara que estem en temps de comunions, i per molt nihilista que siga u mateix a voltes es veu en la situació de visitar els temples per comunions i altres actes de combregar, no he pogut deixar de pensar en les persones que al final de la missa ens passen el basquet de l'almoina. Què pensaran del tema? No se m'ha ocurrit però de preguntar res, perquè per molt descregut que puga arribar a ser, no m'ha agradat mai esmentar la corda a cal penjat.
Dificilment molts dels devots de la esglèsia comprenen el significat del concepte borsa, inversió, especulació, ni el món de les finances. Ni les implicacions en negocis bruts, venda d'armes, delictes contra el medi ambient, i altres aspectes poc pietosos de les empreses que hi cotitzen.
És normal doncs que el nostre benestimat bisbe no haja perdut el temps demanant disculpes de res. Ben al contrari, ha decidit escampar la merda, canviar de tema i entretindre els seus adeptes amb nous reptes contra la societat i la llibertat individual.
Perquè a xorevita, a diferència de l'iniciador de la seua fe, li encanta llançar la primera pedra.
No sabem si els valors en que havia invertit el bisbat eren molt cristians o estaven beneïts, cosa que podria explicar en part la seua inevitable devaluació en consonància amb la perduda de la fe de l'allunyat populatxo. Però el que sí sabem és que la descapitalització del bisbat ha provoca una disminució del sou percebut pel sofrit clergat de la província, i no només això, sino que a més la recomanació oficial de completar aquest sou a partir dels diners que els fidels aporten per al sosteniment de les parròquies.
Ara que estem en temps de comunions, i per molt nihilista que siga u mateix a voltes es veu en la situació de visitar els temples per comunions i altres actes de combregar, no he pogut deixar de pensar en les persones que al final de la missa ens passen el basquet de l'almoina. Què pensaran del tema? No se m'ha ocurrit però de preguntar res, perquè per molt descregut que puga arribar a ser, no m'ha agradat mai esmentar la corda a cal penjat.
Dificilment molts dels devots de la esglèsia comprenen el significat del concepte borsa, inversió, especulació, ni el món de les finances. Ni les implicacions en negocis bruts, venda d'armes, delictes contra el medi ambient, i altres aspectes poc pietosos de les empreses que hi cotitzen.
És normal doncs que el nostre benestimat bisbe no haja perdut el temps demanant disculpes de res. Ben al contrari, ha decidit escampar la merda, canviar de tema i entretindre els seus adeptes amb nous reptes contra la societat i la llibertat individual.
Perquè a xorevita, a diferència de l'iniciador de la seua fe, li encanta llançar la primera pedra.
10.4.05
Esport, missa i bous...
Amb aquesta frase tant condundent resumia algun corresponsal local les festes de Sant Vicent que s'han celebrat en la localitat.
Potser emportat pel feixuc pes de la tradició més ortodoxa el nostre benestimat corresponsal ha obviat un esdeveniment que està prenent protagonisme en l'esmentada festa des de fa uns anys: la fira agrícola de Sant Vicent. Una fira en la que el sofrit llauro pot adquirir estris tan útils per la tasca agrícola com: una aspiradora últim model, un mercedes i un pela-creïlles amb mànec ergonòmic.
En fi... de les tradicions ja parlarem una altre dia.
Així que ja sabeu si voleu ser uns bons fills del poble de baix: correu, pregueu, feu ue! ue!, i... gasteu diners com cabrons.
Potser emportat pel feixuc pes de la tradició més ortodoxa el nostre benestimat corresponsal ha obviat un esdeveniment que està prenent protagonisme en l'esmentada festa des de fa uns anys: la fira agrícola de Sant Vicent. Una fira en la que el sofrit llauro pot adquirir estris tan útils per la tasca agrícola com: una aspiradora últim model, un mercedes i un pela-creïlles amb mànec ergonòmic.
En fi... de les tradicions ja parlarem una altre dia.
Així que ja sabeu si voleu ser uns bons fills del poble de baix: correu, pregueu, feu ue! ue!, i... gasteu diners com cabrons.
23.3.05
Paratge natural de la rotonda... d'a fer la mà!
L'activitat municiapal no deixa de sorprendre i de provocar reaccions urticants, avui dedicarem aquest apunt a les principals zones verdes de la nostra localitat... les rotondes!
Efectivament, encara que resulte surealista les rotondes dels collons se consideren zona verda en aquest poble. Potser deuriem celebrar el dia de Pasqua d'enguany anant a menjar la Mona algun d'aquests singulars paratges municipals.
En aquesta ocasió la beneïda rotonda de Sant Josep ha acollit i ha salvat la vida de 2 sureres centenàries. Arbres que obviament perillaven per l'avanç galopant de polígons i zones urbanitzables.
No deuria de sorprendre'ns, ja que donada la mancança de zones verdes en el casc municipal, l'ajuntament se les ha muntat sempre per comptar fins a l'ultim pam de brossa. Tot per complir amb les normatives urbanístiques que estipulen una quantitat de mínima de zona verda per habitant. Normatives aquestes, ja d'entrada prou merdoses.
El que no té cap problema per que se li destine espai és el vehícle privat que entre zones d'aparcament i calzades arriba a ocupar més del 80% de la via pública a la nostra localitat.
La industria de l'automòbil, les petrolieres, el canvi climàtic i el cancer de pulmó agraeixen la deferència a la població!
Efectivament, encara que resulte surealista les rotondes dels collons se consideren zona verda en aquest poble. Potser deuriem celebrar el dia de Pasqua d'enguany anant a menjar la Mona algun d'aquests singulars paratges municipals.
En aquesta ocasió la beneïda rotonda de Sant Josep ha acollit i ha salvat la vida de 2 sureres centenàries. Arbres que obviament perillaven per l'avanç galopant de polígons i zones urbanitzables.
No deuria de sorprendre'ns, ja que donada la mancança de zones verdes en el casc municipal, l'ajuntament se les ha muntat sempre per comptar fins a l'ultim pam de brossa. Tot per complir amb les normatives urbanístiques que estipulen una quantitat de mínima de zona verda per habitant. Normatives aquestes, ja d'entrada prou merdoses.
El que no té cap problema per que se li destine espai és el vehícle privat que entre zones d'aparcament i calzades arriba a ocupar més del 80% de la via pública a la nostra localitat.
La industria de l'automòbil, les petrolieres, el canvi climàtic i el cancer de pulmó agraeixen la deferència a la població!
16.2.05
European Constitution by numbers...
Com que s'està animant el tema del debat del Tractat per a la Constitució Europea, se m'ha ocurrit de llançar un poc més de gasolina al braser, i fer una anàlisi absolutament quantitativa i relativament fiable sobre el text que anem a votar el diumenge.
La idea era fer sobre el text electrònic una sèrie de recerques per mots clau, tenint en compte els diferents actors que formem part d'Europa... i heus ací el resultat. No cal ni dir que ha estat fet sobre la versió en Català (modalitat Valenciana) disponible a la web en aquest enllaç.
Tesi: Quí té més pes en la Constitució Europea?... Qui més apareix!
Notes per a despistats:
El Consell Europeu està format pels diferents ministres nacionals dels diferents estats, són els que tenen un major poder de decisió en les polítiques de la Unió, pero decideixen les coses d'una manera molt peculiar, per exemple, fa unes poques setmanes la reunió del Consell sobre Agricultura i Pesca va estar a punt de prendre decisions sobre la patentabilitat del programes d'ordinador!!!. Per Estats entenem els Estats-Nació que integren la Unió Europea. La Comissió Europea és (o deuria de ser) l'òrgan executiu de la Unió, però està formada generalment per polítics retirats dels seus respectius càrrecs en els governs dels Estats, i a petició dels mateixos governs (per sort el Parlament ha d'aprovar la seua constitució). El Parlament Europeu és l'organ legislatiu, i l'únic que triem els ciutadans democraticament per circumscripcions nacionals cada 5 anys. El Banc Central Europeu, és una institució sense cap mena de control democràtic ni per part de la ciutadania ni per part dels governs o institucions i que decideix les polítiques monetàries de la Unió (un club de banquers). El compte de persones i ciutadans conté en 12 ocasions el terme "persona jurídica", que és un subterfugi per a tractar a les empreses com si foren persones, igualant-les en drets.
La idea era fer sobre el text electrònic una sèrie de recerques per mots clau, tenint en compte els diferents actors que formem part d'Europa... i heus ací el resultat. No cal ni dir que ha estat fet sobre la versió en Català (modalitat Valenciana) disponible a la web en aquest enllaç.
Tesi: Quí té més pes en la Constitució Europea?... Qui més apareix!
- Consell europeu: 685
- Estats: 575
- Comissió Europea: 408
- Parlament Europeu: 263
- Drets: 147
- Banc Central Europeu: 126
- Persones/Ciutadà: 105
- Regions: 28
- Poble Europeu: 11
- pobles/pobles d'Europa: 5
Notes per a despistats:
El Consell Europeu està format pels diferents ministres nacionals dels diferents estats, són els que tenen un major poder de decisió en les polítiques de la Unió, pero decideixen les coses d'una manera molt peculiar, per exemple, fa unes poques setmanes la reunió del Consell sobre Agricultura i Pesca va estar a punt de prendre decisions sobre la patentabilitat del programes d'ordinador!!!. Per Estats entenem els Estats-Nació que integren la Unió Europea. La Comissió Europea és (o deuria de ser) l'òrgan executiu de la Unió, però està formada generalment per polítics retirats dels seus respectius càrrecs en els governs dels Estats, i a petició dels mateixos governs (per sort el Parlament ha d'aprovar la seua constitució). El Parlament Europeu és l'organ legislatiu, i l'únic que triem els ciutadans democraticament per circumscripcions nacionals cada 5 anys. El Banc Central Europeu, és una institució sense cap mena de control democràtic ni per part de la ciutadania ni per part dels governs o institucions i que decideix les polítiques monetàries de la Unió (un club de banquers). El compte de persones i ciutadans conté en 12 ocasions el terme "persona jurídica", que és un subterfugi per a tractar a les empreses com si foren persones, igualant-les en drets.
15.2.05
Dinarem paella...
Alguns votaran que sí:
Perquè ho diu ZP, perquè ho diu Rajoy, perquè té un colega eurodiputat que se l'ha llegida (si més no una part), perquè ho diu cruiff, perquè cal reforçar europa per la pau mundial, perquè té moltes accions en empreses d'armament, perquè és una persona positiva i no sap dir que no...
altres que no:
Perquè es una persona molt negativa i no sap dir que sí (per si de cas), perquè ho diu Carod, perquè ho diu llamazares, perquè no és prou cristiana, perquè no és prou social, perquè se sent poble marginat, perquè això i res és lo mateix, perquè se l'ha llegida (mentirós!) i hi ha un epígraf que no el satisfà...
altres en blanc, i fins i tot algú, pot ser per la ressaca producte de la diversificada oferta d'oci de la nostra localitat, es pregunte si eixa papereta que no posa ni sí ni no deu ser per indicar la seua opinió, i escriga: veros tos a tomà pol culo!
Això sí... amb l'excepció dels vallers més recents, que encara no estan tan integrats, dinarem tots paella.
Perquè ho diu ZP, perquè ho diu Rajoy, perquè té un colega eurodiputat que se l'ha llegida (si més no una part), perquè ho diu cruiff, perquè cal reforçar europa per la pau mundial, perquè té moltes accions en empreses d'armament, perquè és una persona positiva i no sap dir que no...
altres que no:
Perquè es una persona molt negativa i no sap dir que sí (per si de cas), perquè ho diu Carod, perquè ho diu llamazares, perquè no és prou cristiana, perquè no és prou social, perquè se sent poble marginat, perquè això i res és lo mateix, perquè se l'ha llegida (mentirós!) i hi ha un epígraf que no el satisfà...
altres en blanc, i fins i tot algú, pot ser per la ressaca producte de la diversificada oferta d'oci de la nostra localitat, es pregunte si eixa papereta que no posa ni sí ni no deu ser per indicar la seua opinió, i escriga: veros tos a tomà pol culo!
Això sí... amb l'excepció dels vallers més recents, que encara no estan tan integrats, dinarem tots paella.
5.2.05
Concurs oposició a Petit-nihilista...
Com que darrerament està manifestant-se alguns éssers anònims a través dels comentaris dels articles del blog. I per si a algú l'interessa participar i aportar continguts, se m'ha ocurrit encetar un petit decàleg d'estil per a futurs candidats.
Com a prova tribal d'admissió heu d'enviar per correu electrònic un article i comentar-ne 2 més. Això us donarà dret a ser petit-nihilistes novicis i de regal un viatge per a dos persones en la línia 2 del bus local, amb totes les despeses pagades des del Mercat a Carbonaire.
Lo Decàleg del Petit-Nihilista Uixoní:
La lectura obsessiva de la premsa local i provincial també pot provocar perversos efectes secundaris, recomanem doncs, si no l'abstinència, una mínima profilaxi i escrupulosa moderació.
Com a prova tribal d'admissió heu d'enviar per correu electrònic un article i comentar-ne 2 més. Això us donarà dret a ser petit-nihilistes novicis i de regal un viatge per a dos persones en la línia 2 del bus local, amb totes les despeses pagades des del Mercat a Carbonaire.
Lo Decàleg del Petit-Nihilista Uixoní:
- L'anonimat vos farà un poc més lliures... però no massa.
- La felicitat busca-la en un altre lloc... ací venim a patalejar.
- La lluita busca-la en un altre lloc... ací venim a mossegar fusta.
- La serenitat busca-la en un altre lloc... ací venim a exaltar-nos.
- Les palles mentals són tan bones com les corporales.. i sovint les superen.
- El petit-nihilista renuncia a la violència física però no a la verbal.
- La mordacitat és més punyent que la grolleria.
- L'humor no està renyit amb la mala hòstia.
- La cultura no està renyida amb la salut*.
- El petit-nihilista es reserva el dret de fer decàlegs amb un nombre indeterminat d'ítems.
- La realitat (especialment la local) és una caricatura de la ficció.
- Fer cas d'un decàleg és tan estúpid com redactar-lo.
La lectura obsessiva de la premsa local i provincial també pot provocar perversos efectes secundaris, recomanem doncs, si no l'abstinència, una mínima profilaxi i escrupulosa moderació.
21.1.05
Pàmpols Populars
Des de fa unes setmanes assitim a una nova forma de reivindicació popular apadrinada per l'insigne partit opositor del consistori. El Talèfono del siudadano!
On els indignats habitants del nostre poble poden despatxar-se a plaer amb els desmans dels dimonis que governen al nostre denostat consistori. L'insigne Aparici i les seues Hosts es posen al servici del poble... i per fi, per fi, decideixen escoltar-se'l.
Els han faltat uns poc de reflexos als populitos, sobretot després d'haver estat governant huit anys i no haver tingut no ja la mínima decència de posar un marxa un mínim servici d'atenció municipal al ciutadà, sinó la poca vergonya d'haver-se carregat alguns dels servicis que abans funcionaven.
El llegat popular ens va desmantellar l'atenció als consumidors, l'oficina de la dona, un servici d'atenció als joves digne, i la recepció en l'edifici de l'ajuntament.
És normal, ja que estaven molt ocupants venent el patrimoni municipal per 4 perres i endeutant fins al coll el consistori amb espectacles piromusicals que tant els agraden!
El consistori actual, si poden arribar a posar-se d'acord els regidors implicats, podria preocupar-se una miqueta de tindre millor informat al ciutadà i no seguir el model ocultista dels seus predecessors.
Nota: Bé, reconec que aquest apunt no és de molta actualitat, però algún dia l'havia de soltar, diguem-li "fons de Blog".
On els indignats habitants del nostre poble poden despatxar-se a plaer amb els desmans dels dimonis que governen al nostre denostat consistori. L'insigne Aparici i les seues Hosts es posen al servici del poble... i per fi, per fi, decideixen escoltar-se'l.
Els han faltat uns poc de reflexos als populitos, sobretot després d'haver estat governant huit anys i no haver tingut no ja la mínima decència de posar un marxa un mínim servici d'atenció municipal al ciutadà, sinó la poca vergonya d'haver-se carregat alguns dels servicis que abans funcionaven.
El llegat popular ens va desmantellar l'atenció als consumidors, l'oficina de la dona, un servici d'atenció als joves digne, i la recepció en l'edifici de l'ajuntament.
És normal, ja que estaven molt ocupants venent el patrimoni municipal per 4 perres i endeutant fins al coll el consistori amb espectacles piromusicals que tant els agraden!
El consistori actual, si poden arribar a posar-se d'acord els regidors implicats, podria preocupar-se una miqueta de tindre millor informat al ciutadà i no seguir el model ocultista dels seus predecessors.
Nota: Bé, reconec que aquest apunt no és de molta actualitat, però algún dia l'havia de soltar, diguem-li "fons de Blog".
20.1.05
Semafor abduït... i altres contes municipals
El Nadal i la seva ressaca costanera .... no només ens ha portat rebaixes en la roba, calcer i articles propis de la cultura del consumisme compulsiu... sinó també extranys fenòmens paranormals que podem trobar en qualsevol cantó del nostre poble. En el cantó més inesperat.
A petició d'un lector anòmim, a partir d'ara Senyor X, l'equip d'investigació del petit Nihilista ha mamprés una recerca que l'ha dut a racons tan exòtics del nostre municipi com el cantó de l'avinguda Agricultor, amb Cor de Jesús. Al cantó de Jaume I amb Almenara, llocs aquests recondits per on només circula la pols i els incauts.
Un d'aquests incauts vianants, X, va sentir un milió de volts recòrrer la seua espina dorsal, quan en el moment de travessar el carrer, un buit s'apoderà de la seua ànima... alguna cosa faltava.... alguna cosa que l'indicava el camí havia desparugut... "-On collos està el puto semàfor!" exclamà X, ple de perplexitat.
L'equip PN va trobar fenòmens pareguts en els llocs inversemblants que hem esmentat, llums que no s'encenen, llums que s'apaguen, línies blanques que desapareixen baix l'influxe de bèsties de ferro fumejants... l'apocalipsi del sistema viari local...
Evidentment es tracta de fenòmens paranormals i inexplicables, propis de l'influxe de la lluna, els esperits i la mala consciència dels pecadors difunts que vaguen pels carrers i places del poble sense trobar un repós definitiu.
Mai, de cap de les maneres, se'ns ocurriria pensar que es tracta d'una deixadesa municipal, d'una manca d'operativitat dels servicis de manteniment del poble, d'un problema de personal o de gestió de les brigades municipals, ni de la incapacitat manifesta de l'equip de govern per posar-se d'acord en la correcta gestió de personal dels servicis municipals.
A petició d'un lector anòmim, a partir d'ara Senyor X, l'equip d'investigació del petit Nihilista ha mamprés una recerca que l'ha dut a racons tan exòtics del nostre municipi com el cantó de l'avinguda Agricultor, amb Cor de Jesús. Al cantó de Jaume I amb Almenara, llocs aquests recondits per on només circula la pols i els incauts.
Un d'aquests incauts vianants, X, va sentir un milió de volts recòrrer la seua espina dorsal, quan en el moment de travessar el carrer, un buit s'apoderà de la seua ànima... alguna cosa faltava.... alguna cosa que l'indicava el camí havia desparugut... "-On collos està el puto semàfor!" exclamà X, ple de perplexitat.
L'equip PN va trobar fenòmens pareguts en els llocs inversemblants que hem esmentat, llums que no s'encenen, llums que s'apaguen, línies blanques que desapareixen baix l'influxe de bèsties de ferro fumejants... l'apocalipsi del sistema viari local...
Evidentment es tracta de fenòmens paranormals i inexplicables, propis de l'influxe de la lluna, els esperits i la mala consciència dels pecadors difunts que vaguen pels carrers i places del poble sense trobar un repós definitiu.
Mai, de cap de les maneres, se'ns ocurriria pensar que es tracta d'una deixadesa municipal, d'una manca d'operativitat dels servicis de manteniment del poble, d'un problema de personal o de gestió de les brigades municipals, ni de la incapacitat manifesta de l'equip de govern per posar-se d'acord en la correcta gestió de personal dels servicis municipals.
5.1.05
Caixa Rural Hiperglucèmica
Descobrim la macabra conxorxa entre les caixes rurals locals i alts càrregs de la Seguretat Social per sanejar les arques nacionals!
Després d'una acurada investigació des del Petit-Nihilista hem arribat a unes terribles conclusions sobre la forma en que les autoritats públiques amb l'ajuda dels poders fàctics econòmics estant intentant retallar la despesa pública de les pensions i altres despeses que ocasionen els jubilats de llarga vida.
La prova definitiva ha vingut de l'anàlisi forense-nutricional de les bosses de Nadal que regalen aquestes caixes rurals. No hi pot haver cap mena de dubte al respecte. El contingut de les caixes és altament letal si tenim en compte l'estat de salut de les persones grans, que sovint són propenses a patir excès de sucre, colesterol i halitosi crònica. I per acabar de rematar-los: una dosi letal de vinatxo peleó, per si algun d'ells s'en lliurava!
Però tot no està perdut, quan pensavem que no hi havia cap esperança per al jubilat, que havia de triar entre la amarga abstinència Nadalenca o la pérfida glucosa bancària, apareix una figura mítica que enjs obre el camí, visca el tio Florentino! que a la seua botiga anuncia la possibilitat de "Un Nadal Dolç sense Sucre!", a vore si algun càrrec rural pren nota per a l'any que vé.
Després d'una acurada investigació des del Petit-Nihilista hem arribat a unes terribles conclusions sobre la forma en que les autoritats públiques amb l'ajuda dels poders fàctics econòmics estant intentant retallar la despesa pública de les pensions i altres despeses que ocasionen els jubilats de llarga vida.
La prova definitiva ha vingut de l'anàlisi forense-nutricional de les bosses de Nadal que regalen aquestes caixes rurals. No hi pot haver cap mena de dubte al respecte. El contingut de les caixes és altament letal si tenim en compte l'estat de salut de les persones grans, que sovint són propenses a patir excès de sucre, colesterol i halitosi crònica. I per acabar de rematar-los: una dosi letal de vinatxo peleó, per si algun d'ells s'en lliurava!
Però tot no està perdut, quan pensavem que no hi havia cap esperança per al jubilat, que havia de triar entre la amarga abstinència Nadalenca o la pérfida glucosa bancària, apareix una figura mítica que enjs obre el camí, visca el tio Florentino! que a la seua botiga anuncia la possibilitat de "Un Nadal Dolç sense Sucre!", a vore si algun càrrec rural pren nota per a l'any que vé.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
